ENCARA PODEM SEGUIR PARLANT DE LA CV-170

PROMESES INCUMPLIDES I ROSTRES DE CIMENT ARMAT

Fa un any ja us vaig comentar el deplorable estat dels darrers tes quilòmetres de l'única via d'accès al poble de VISTABELLA i al PARC DE PENYAGOLOSA. Ho vaig denunciar l'any passat, com podia haver-ho fet cada any des de temps immemorial (MIRA-HO CLICANT ACÍ); el que resulta trist i lamentable és que avui encara puc dir el mateix.

Ací teniu mostres de l'estat actual de la mateixa carretera, autènticament TERCERMUNDISTES. Igual que van fer l'any passat, la DIPUTACIÓ va ordenar a BACSA apedaçar aquest tram amb quatre pegamots de quitrà. No penseu que els importava la seguretat dels habitants de VISTABELLA; ho feien perquè pujava una COMPETICIÓ CICLISTA QUE ELLS MATEIXOS PATROCINAVEN. Fins i tot algun director dels equips participants va renegar del estat de la carretera i de les suposades "MILLORES". Els resultats els podeu veure a les fotos següents.

 

Els pedaços més clarets són els que van repassar l'any passat; els més foscos, són els d'enguany. Els clots són eterns, permanents, intemporals. Al pas que anem aplegarem a incoar-los un expedient de BIC (Bens d'interés Cultural)

Per si açò no fora prou, mireu com ha quedat la part que ja està reformada; especialment la zona d'ombria del Collao de la Xaparra. Els talussos de la carretera, no sols són verticals, sinó que apleguen a estar  a contra plomada. Afegiu a açò que són inestables, i tindreu la situació que patim tots el que usem aquesta via de comunicació.

Desprendiments com aquests són habituals, gairebé diaris i, per més els encarregats del manteniment vigilen el cas regularment, jo mateix m'he vist en el cas d'haver de baixar del cotxe i amb l'ajuda d'altres conductors apartar pedres d'aquest calibre.

Què passarà si me'ls trobe en sortir d'una curva?

ON ESTAN LES PROMESES COMPLIDES? ON LES PRIORITATS?
ÉS QUE LA GENT DE L'INTERIOR NO PAGUEM IMPOSTOS? 
ÉS QUE NO N'HI HA PROU I MASSA AMB LA DESPROTECCIÓ QUE PATIM PER SERVEIS INFORMÀTICS, PER DEFICIÈNCIES D'ESCOLES, PER SERVEIS MÈDICS ELEMENTALS, PER SEGURETAT INEXISTENT I PER ASSUMIR UNS COSTOS SUPERIORS A LA RESTA DELS MORTALS A L'HORA DE ACCEDIR A SERVEIS QUE LA RESTA DELS CIUTADANS TENEN AL COSTAT DE CASA?....

IGUAL ÉS QUE NOSALTRES, ELS VEÏNS DE L'INTERIOR PESEM TAN POC QUE SE'NS POT IGNORAR IMPUNEMENT: 
SEMPRE QUE NO ES TRACTE DE COTITZAR A HISENDA, ÉS CLAR!

"EL PONT.COOPERATIVA DE LLETRES" A MORELLA

 

Organitzada per la A.C. "EL PONT. COOPERATIVA DE LLETRES" tindrà lloc a la Cuitat de Morella la Iª Jornada Literària que organitza l'esmentada associació cultural que agrupa més de trenta autors literaris de les comarques de LA PLANA, L'ALCALATEN, ELS PORTS I EL MAESTRAT.

Per veure el programa d'actes cliqueu ací El Pont. Cooperativa de lletres.

VISITA VIRTUAL AL CAMPANAR DE LA VILA. TAMBÉ ANOMENAT "FADRÍ"

Com cada dillunsde Magdalena, la COLLA "EL PIXAVÍ" convida els castellonecs a viatjar per l'interior del seu campanar. Unes vuit-centes persones ho van poder fer aquest dilluns. Si tu no has estat una d'aquestes persones, CLICA SOBRE LA IMATGE per veure un resum d'aquest viatje... I, si has pujat amb nosaltres, també.

PER SISENA VEGADA LLIURÀREM ELS PREMIS VICENT MARÇÀ

 
Puntuals a la cita amb la primavera, també aquest any, i ja en van sis, hem lliurat els PREMIS “VICENT MARÇÀ” als alumnes del tercer cicle de primària de les escoles de la ciutat de Castelló. La puixança d’aquest premi singular es manifesta en el conjunt de participants (més de 500 originals presentats), en la quantitat d’escoles implicades (més de 30) i en el nombre de Mestres implicats (més de cent).

La seua excepcionalitat rau en els resultats (un llibre que recull més de 30 relats seleccionats cada any), un acte de lliurament multitudinari(el Teatre Principal, estava ple de gom a gom) i una ampla participació ciutadana que, independentment de posicions, polítiques i altra mena d’interessos particulars convoca entitats de tot l’espectre cultural.

El llibre d’enguany porta el títol de “EL PAÍS DE LES PARAULES” i, com sempre ha fet, el publicà BROMERA en la seua col·lecció LLETRA NOVA nº 46.

Agrair a L’Ajuntament de Castelló, Universitat Jaume I, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Totes les escoles de Castelló, Editorial Bromera,Comissió Cívica Vicent Marçà, Col·lectius en defensa de la Llengua, Associació d’escriptors en Llengua catalana, Federació d’escola Valenciana, El Pont. Cooperativa de Lletres, Llibreria Babel i totes aquelles persones que a nivel particular han tirat endavant, un any més aquesta iniciativa per fer present el record i el treball del mestre i amic que fou Vicent Marçà.

Joan Andrés vist per un poeta

 Fa uns dies, el poeta i amic, Joan B. Campos, fruit d'una xarrada que vaig fer a LA LLOTJA DEL CÀNEM al voltant del tema "Novel·la Històrica", ha considerat fer una referència que no puc deixar d'agrair.

Sé que està passant un temps difícil; potser és per això que s'aguditza la seua sensibilitat a l'hora d'escriure i a l'hora d'opinar... O potser és que els poetes tenen una visió més profunda i és per això que la seua veu ens commou. Clar que també pot ser, i no és poc, que em mire amb ulls d'amic....

Ha de ser alguna d'aquestes tres coses, o potser alguna altra que se me'n fuig.... Serà per això que m'han emocionat les seues paraules; per això i perquè les he sabut sentides.

Si vols llegir-les clica l'enllaç http://lagarfadelsdies.blogspot.com/2010/12/joan-andres-sorribesla-forja-dun.html

RES NO ÉS EL QUE SEMBLA

Açò és el que passa a l’obra de PEP CASTELLANO “EL PUNT DE MIRA”. El mateix títol, en si, ja porta implícita la contradicció inicial d’aquesta novel·la que podríem qualificar de “negra”; i no sols pel color de la coberta.

L’obra comença amb l’entrada en un bucle posterior al temps de l’obra que s’iniciarà tot seguit amb la presentació de la protagonista-narradora Marta Arrufat, jove advocada d’ofici. La pròpia deontologia professional, l’obliga a defensar un delinqüent confés d’un assassinat en la persona de Maria Viu. Aquesta mateixa deontologia ensopega frontalment amb la seua consciència (que es rebel·la sota la forma de gastritis crònica) a la que repugna que Marta aplique tot el seu saber per exculpar una persona que tothom assumeix, i ella també, que és culpable.

Com passa a tota bona novel·la negra, la història va embolicant-se, els personatges van deixant de ser el que són i van mostrant, tal com corre el llibre, els seus aspectes més complexes i inesperats. L’autor té l’habilitat de presentar-nos un nou descobriment a cada pàgina; cada nova troballa talla un camí que fins a aquell moment semblava el més cert i ens obri una perspectiva nova sobre el cas. Fins aplegar a un final ajustat a la deontologia i a la consciència de Marta.

Sols és que al final, Castellano, ens sorprèn  amb una darrera pirueta que ens obre una porta nova i, si més no, inesperada. És el final que tanca el bucle inicial.

En poques paraules, és una d’aquelles històries que no pots deixar de llegir fins que no aplegues al final; la qual cosa ja bastaria per considerar-la una bona novel·la. Però és que a sobre de tot això, també trobarem aquell llenguatge que sentim tan nostre tant pel lèxic com per les frases fetes, l’ús de referències musicals que harmonitzen determinades escenes, l’agilitat dels diàlegs i una presència molt important de les noves tecnologies informàtiques; coses, totes elles, habituals als texts de Pep Castellano i que són els que, al meu parer, el converteixen en una de les veus més fermes de la narrativa valenciana actual.