dijous, 9 de desembre del 2010

RES NO ÉS EL QUE SEMBLA


Açò és el que passa a l’obra de PEP CASTELLANO “EL PUNT DE MIRA”. El mateix títol, en si, ja porta implícita la contradicció inicial d’aquesta novel·la que podríem qualificar de “negra”; i no sols pel color de la coberta.
L’obra comença amb l’entrada en un bucle posterior al temps de l’obra que s’iniciarà tot seguit amb la presentació de la protagonista-narradora Marta Arrufat, jove advocada d’ofici. La pròpia deontologia professional, l’obliga a defensar un delinqüent confés d’un assassinat en la persona de Maria Viu. Aquesta mateixa deontologia ensopega frontalment amb la seua consciència (que es rebel·la sota la forma de gastritis crònica) a la que repugna que Marta aplique tot el seu saber per exculpar una persona que tothom assumeix, i ella també, que és culpable.
Com passa a tota bona novel·la negra, la història va embolicant-se, els personatges van deixant de ser el que són i van mostrant, tal com corre el llibre, els seus aspectes més complexes i inesperats. L’autor té l’habilitat de presentar-nos un nou descobriment a cada pàgina; cada nova troballa talla un camí que fins a aquell moment semblava el més cert i ens obri una perspectiva nova sobre el cas. Fins aplegar a un final ajustat a la deontologia i a la consciència de Marta.
Sols és que al final, Castellano, ens sorprèn  amb una darrera pirueta que ens obre una porta nova i, si més no, inesperada. És el final que tanca el bucle inicial.
En poques paraules, és una d’aquelles històries que no pots deixar de llegir fins que no aplegues al final; la qual cosa ja bastaria per considerar-la una bona novel·la. Però és que a sobre de tot això, també trobarem aquell llenguatge que sentim tan nostre tant pel lèxic com per les frases fetes, l’ús de referències musicals que harmonitzen determinades escenes, l’agilitat dels diàlegs i una presència molt important de les noves tecnologies informàtiques; coses, totes elles, habituals als texts de Pep Castellano i que són els que, al meu parer, el converteixen en una de les veus més fermes de la narrativa valenciana actual.

1 comentari:

Bullent ha dit...

Ens sumem al parer de la gran qualitat de l'obra literària de Pep Castellano.