Per més que sempre he manifestat una tendència a escriure, fins a la dècada dels anys 90 sempre ho havia fet per mi o, com a molt, feia públic allò que escrivia als cercles més íntims i propers. No va ser fins al 1995 que, amb el meu amic VICENT MARÇÀ vam enllestir el llibre “LES CAMPANES DEL FADRÍ” ( per més informació de cada obra cliqueu sobre la portada del llibre corresponent que us portarà al BLOC específic).
En vista de l’èxit, vaig afrontar el repte d’escriure amb una definida vocació literària. Així va nàixer la idea de crear una mena de trilogia etno-històrica, el fil conductor de la qual no era altre que l’intent, això sí molt personal, d’explicar uns moments històrics que, si més no per mi, restaven oblidats o havien estat tractats de manera que no em semblava satisfactòria.
La primera novel·la de la trilogia és “LA FORJA DE LESSERA” publicada a l’any 2000, aborda el món dels ibers. La segona de la sèrie és “NOVERINT UNIVERSI” publicada igualment a l’2000, en ella he abordat la vida de Vallibona, un petit poble de la comarca dels Ports al temps de la pesta negra al segle XIV. La tercera peça d’aquesta trilogia és “LA CREU DE CABRERA” publicada a l’any 2003. L’acció té com a fons la primera guerra carlista i la mesura del vèrtex topogràfic de Penyagolosa a l’hora d’establir la xarxa topogràfica que enllaçava la península amb les Illes.
Finalitzada la trilogia m’he decidit a escriure sobre la societat on visc i on treballe. Fruit d’aquesta nova mirada són dues obres. La primera és “L’ALTRA MIRADA” publicada a l’any 2007; és un recull de vuit narracions breus. La segona és la novel·la “PARLARÀS DE MI” així mateix publicada a l’any 2007. En aquesta novel·la he tractat de fer un retaule de la nostra realitat actual, tan plural com contradictòria.
Organitzats per ADALL venen organitzant-se un seguit d'actes en record i homenatge del poeta Manel Garcia Grau. La seu celebració als salons del Casino Antic de Castelló ens ha passat desapercebuda fins i tot a molts dels que l'hem tingut com a company, com amic i com a mestre degut a l'escàs ressò mediàtic que aquest homenatge ha tingut als nostres mitjans de comunicació.
3 comentaris:
Jo, tampoc no m'he assabentat; ho he fet, a aigua passada, i a través dlatres blogs on s'ha comentat la notícia i m'ha sabut mal no poder participar-hi.
una gran pèrdua que no ha de caure en l'oblit
heu escoltat la cançó que Jesús Fusté ha fet sobre un dels seus poemes?
Publica un comentari