RECORDANT MANEL GARCIA GRAU

Organitzats per ADALL venen organitzant-se un seguit d'actes en record i homenatge del poeta Manel Garcia Grau. La seu celebració als salons del Casino Antic de Castelló ens ha passat desapercebuda fins i tot a molts dels que l'hem tingut com a company, com amic i com a mestre degut a l'escàs ressò mediàtic que aquest homenatge ha tingut als nostres mitjans de comunicació.

Aquest dimecres, 21 de gener, però volem ser presents a la lectura dels seus poemes que tindrà lloc al Saló Pompeià de l'esmentat Casino Antic de Castelló a les 20 hores.

Allà hi serem perquè no sabem, ni volem oblidar el mestre, el company ni l'amic.

ÈXIT DEL BETLEM DE LA PIGA. COM SEMPRE

Anit, 23 de desembre, tal com demana el costum que ens hem creat, vam representar a Castelló “EL BETLEM DE LA PIGÀ”. Ja s’acosta als trenta anys que vam iniciar la seua representació, una manera molt nostra d’obrir les portes de Nadal. Si s’ha de dir veritat, el text de Miquel Peris trenca amb molts convencionalismes, però sap jugar molt bé amb les transgressions, l’astracanada més inesperada i els moments lírics d’una dolçor infinita (és el que tenen els poetes quan s’hi posen). Les nadales, musicades per Matilde Salvador aporten qualitat i tempo a les escenes. Els vora de dos-cents participants i un públic consentidor i còmplice aportem el concepte de lúdic de festa que és inherent a l’obra.

Això i el record dels absents: Miquel, Matilde, Xavi, Tico, Juan Ramon i algun altre més que s’han perdut pel camí i que sempre acaben surant per les bambolines de l’escenari. Són coses poc habituals, coses que sols acostumen a passar quan mengem:

“Carabassa ben torrà

al Betlem de la Pigà.

Vitol”

DIJOUS, 8 DE GENER TINC UNA TROBADA AMB EL CLUB DE LECTURA DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE CASTELLÓ

Avui mateix m’han concretat la data d'aquesta trobada amb els lectors de “NOVERINT UNIVERSI” del CLUB DE LECTURA. De primeres he de reconèixer l'admiració que aquesta gent em mereixen pel magnific treball que fan. Tot seguit, he de confessar-vos que aquests actes em provoquen una emoció especial. A diferència de les presentacions de llibres nous que acostumem a fer, aquestes trobades enfronten l’autor amb un grup de lectors que ja coneixen l’obra, que l’han valorada i que l’han reescrita segons la seua situació vital, segons la pròpia visió del món que cadascun d’ells té. Açò és el que m’emociona d’aquestes trobades; és com retrobar-te amb una amant que fa un parell d’anys que no has vist. Tems que el temps i la distància l’hagen canviat tant que et coste retrobar alguna cosa teua a la seua mirada.

La mirada, però, és d’aquelles coses que menys canvien en les persones i, al capdavall sé que em retrobaré amb un “NOVERINT” molt més ric i variat, actualitzat per les vivències que hi aportaran els nous lectors.

No és això; senyor Aznar!

Per sobre de les lògiques discrepàncies ideològiques, sóc del pensament que els polítics, més encara aquells que com vostè han ocupats càrrecs de responsabilitat, tenen de cara a la societat un deute didàctic. Han de ser exemples i mestres de cara a la resta de la gent perquè, poc o molt, marquen conductes i assenyalen valors.

És en aquest aspecte que he de manifestar-li que no és això, senyor Aznar. Vostè ha proclamat com una gran troballa, davant del congrés de la seua gent més jove, que “no estan en política per empatar ni per heretar. Que estan allí per guanyar”. I açò ho ha repetit repetides vegades fins que ha aconseguit que els seus cadells l’aclamaren. Doncs, bé, senyor Aznar: NO ÉS AIXÒ!… NO… ÉS… AIXÒ!

Vostè, i tots els que pensen com vostè, no mereixen estar en política. Pot ser farien un bon paper com a esportistes, però no com a polítics. Com a polítics, vostè i tots els que pensen com vostè, han d’estar en política per RESOLDRE ELS PROBLEMES DE LA SOCIETAT i, en el cas extrem que açò no pogués ser, PER NO CREAR-NE DE NOUS.

Açò és el que una societat civilitzada espera de vostès!