M’agrada aquest lloc.
És un lloc estrany.
Hi ha ones i pedres i arbres.
Hi ha una llum difusa,
de foc antic, sagrat.
Una tremolor de fulles
i d’ombres.
Arriba i hi és, i no es mou.
Un fil de claror és el nimbe perfecte.
la metàstasi del tumor amarg,
l’argila que bec cada dia,
el dolor pesant dels parpells,
aquest crani corcat i sec
que mira la mar i res no entén.
M’agrada aquest lloc.
És un lloc estrany.
Joan Bta. Campos(Quadern de Tasmània)
Els que hem gaudit de la teua amistat i de la teua poesia et trobarem a faltar.
Si vols ampliar la notícia clica el següent enllaç:
http://www.elpontdeleslletres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada