PER SISENA VEGADA LLIURÀREM ELS PREMIS VICENT MARÇÀ

 
Puntuals a la cita amb la primavera, també aquest any, i ja en van sis, hem lliurat els PREMIS “VICENT MARÇÀ” als alumnes del tercer cicle de primària de les escoles de la ciutat de Castelló. La puixança d’aquest premi singular es manifesta en el conjunt de participants (més de 500 originals presentats), en la quantitat d’escoles implicades (més de 30) i en el nombre de Mestres implicats (més de cent).

La seua excepcionalitat rau en els resultats (un llibre que recull més de 30 relats seleccionats cada any), un acte de lliurament multitudinari(el Teatre Principal, estava ple de gom a gom) i una ampla participació ciutadana que, independentment de posicions, polítiques i altra mena d’interessos particulars convoca entitats de tot l’espectre cultural.

El llibre d’enguany porta el títol de “EL PAÍS DE LES PARAULES” i, com sempre ha fet, el publicà BROMERA en la seua col·lecció LLETRA NOVA nº 46.

Agrair a L’Ajuntament de Castelló, Universitat Jaume I, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Totes les escoles de Castelló, Editorial Bromera,Comissió Cívica Vicent Marçà, Col·lectius en defensa de la Llengua, Associació d’escriptors en Llengua catalana, Federació d’escola Valenciana, El Pont. Cooperativa de Lletres, Llibreria Babel i totes aquelles persones que a nivel particular han tirat endavant, un any més aquesta iniciativa per fer present el record i el treball del mestre i amic que fou Vicent Marçà.

Joan Andrés vist per un poeta

 Fa uns dies, el poeta i amic, Joan B. Campos, fruit d'una xarrada que vaig fer a LA LLOTJA DEL CÀNEM al voltant del tema "Novel·la Històrica", ha considerat fer una referència que no puc deixar d'agrair.

Sé que està passant un temps difícil; potser és per això que s'aguditza la seua sensibilitat a l'hora d'escriure i a l'hora d'opinar... O potser és que els poetes tenen una visió més profunda i és per això que la seua veu ens commou. Clar que també pot ser, i no és poc, que em mire amb ulls d'amic....

Ha de ser alguna d'aquestes tres coses, o potser alguna altra que se me'n fuig.... Serà per això que m'han emocionat les seues paraules; per això i perquè les he sabut sentides.

Si vols llegir-les clica l'enllaç http://lagarfadelsdies.blogspot.com/2010/12/joan-andres-sorribesla-forja-dun.html

RES NO ÉS EL QUE SEMBLA

Açò és el que passa a l’obra de PEP CASTELLANO “EL PUNT DE MIRA”. El mateix títol, en si, ja porta implícita la contradicció inicial d’aquesta novel·la que podríem qualificar de “negra”; i no sols pel color de la coberta.

L’obra comença amb l’entrada en un bucle posterior al temps de l’obra que s’iniciarà tot seguit amb la presentació de la protagonista-narradora Marta Arrufat, jove advocada d’ofici. La pròpia deontologia professional, l’obliga a defensar un delinqüent confés d’un assassinat en la persona de Maria Viu. Aquesta mateixa deontologia ensopega frontalment amb la seua consciència (que es rebel·la sota la forma de gastritis crònica) a la que repugna que Marta aplique tot el seu saber per exculpar una persona que tothom assumeix, i ella també, que és culpable.

Com passa a tota bona novel·la negra, la història va embolicant-se, els personatges van deixant de ser el que són i van mostrant, tal com corre el llibre, els seus aspectes més complexes i inesperats. L’autor té l’habilitat de presentar-nos un nou descobriment a cada pàgina; cada nova troballa talla un camí que fins a aquell moment semblava el més cert i ens obri una perspectiva nova sobre el cas. Fins aplegar a un final ajustat a la deontologia i a la consciència de Marta.

Sols és que al final, Castellano, ens sorprèn  amb una darrera pirueta que ens obre una porta nova i, si més no, inesperada. És el final que tanca el bucle inicial.

En poques paraules, és una d’aquelles històries que no pots deixar de llegir fins que no aplegues al final; la qual cosa ja bastaria per considerar-la una bona novel·la. Però és que a sobre de tot això, també trobarem aquell llenguatge que sentim tan nostre tant pel lèxic com per les frases fetes, l’ús de referències musicals que harmonitzen determinades escenes, l’agilitat dels diàlegs i una presència molt important de les noves tecnologies informàtiques; coses, totes elles, habituals als texts de Pep Castellano i que són els que, al meu parer, el converteixen en una de les veus més fermes de la narrativa valenciana actual.

CONFERÈNCIA DE JOAN ANDRÉS

El proper dimarts 30 de novembre, de 18:00 a 20:00, l’escriptor JOAN ANDRÉS SORRIBES ens parlarà a la Llotja del Cànem de la seua obra literària dintre del cicle organitzat dins del TALLER D’ESCRIPTURA LITERÀRIA, organitzat pel Servei d’Activitats Socioculturals i el Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Jaume I.

            La xerrada de l’escriptor Joan Andrés Sorribes porta per títol Dels fets històrics a les pàgines de la ficció i de segur resultarà força interessant, així que us esperem. Per més que la xerrada s'inclou dins de les activitats del TALLER D’ESCRIPTURA LITERÀRIA, serà oberta per a tots aquells interessats en el tema; sempre, és clar, a expenses de la capacitat del local.

UNA PRESENTACIÓ DIFERENT

AMB L'AJUDA DE PEP CASTELLANO VAIG PRESENTAR EL PASSAT DIMARTS, 26 D'OCTUBRE, A LA LLIBRERIA BABEL LA MEUA DARRERA OBRA "SET NARRACIONS CURTES PER A UNA SETMANA LLARGA"

NOVA PRESENTACIÓ DE "SET NARRACIONS CURTES PER A UNA SETMANA LLARGA"

http://setnarracions.blogspot.com/

DIMARTS, 26 D'OCTUBRE, A LES 19 HORES A LA LLIBRERIA BABEL